Una de les influències més rellevants del pensament de Karl MARX (1818/1883) és la provinent de l’esquerra hegeliana (altres influències: el socialisme utòpic, l’anarquisme, l’anàlisi del capitalisme). El materialisme de Marx és una inversió o un capgirament de l’idealisme absolut de Hegel. El 1848, exiliat a Brussel·les, amb l’amic i col·laborador Friedrich ENGELS (1820/1895) publica “La ideologia alemanya”, on critica la visió idealista de la realitat, tot presentant el marxime com un materialisme.

Marx i Engels assumeixen de Hegel que la realitat és canviant, dinàmica, en procés de superació constant, passant per contradiccions. Però l’idealisme hegelià estableix que són les idees el que governa o regeix els esdeveniments del món. El marxisme inverteix la perspectiva: les idees, la consciència, són el resultat o la conseqüència dels processos vitals, materials. Les condicions econòmiques són determinats, són la infraestructura d’una societat; les ideologies, les institucions, la consciència, la religió i la moral en depenen i constitueixen una superestructura.