John Stuart MILL (1806/1873) és un dels pensadors britànics més influents en l’època victoriana. És la culminació però també la desfiguració de l’utilitarisme del reformador social Jeremy BENTHAM (1748/1831). Per aquest, la bondat d’una acció depèn de la seva utilitat o benefici social, és a dir, una acció és bona si tendeix a promoure la felicitat o plaer; és dolenta si tendeix a promoure el malestar o dolor. El seu objectiu moral és aconseguir la màxima felicitat del major nombre de persones, defensant (Bentham, no així Mill) una visió quantitativa de la felicitat i dels plaers (un càlcul felicífic).

Mill hereta aquest utilitarisme però introdueix una mesura qualitativa dels plaers. No tots els plaers valen igual; no tots són igualment desitjables. Són superiors i preferibles els plaers associats a les facultats que ens constitueixen i ens defineixen com a éssers humans. Tracta aquestes idees en el seu llibre L’utilitarisme (1863) Destacà en tres àmbits: economia política, lògica i filosofia de la ciència i en ètica, política i sociologia.