En el seu llibre L’utilitarisme, John Stuart MILL (1806/1873) exposa bona part de la seva ètica; en Sobre la llibertat tracta qüestions relatives al seu liberalisme utilitarista, amb una defensa radical de la llibertat.

La felicitat és l’únic bé que tots els humans desitgen i cerquen. La virtut, els diners o la fama pròpiament no poden ser anomenats felicitat; si els busquem és perquè estan associats a la felicitat, com un mitjà pel plaer. Mill defensa la superioritat dels plaers intel·lectuals respecte als plaers corporals, per raó de la seva superior permanència, seguretat, valor. I a la més plena felicitat s’hi accedeix desenvolupant les pròpies potencialitats. Mill fa seva la idea de desenvolupament personal i d’afany de perfecció present en els pensadors de la Il·lustració.

Polèmica és l’argumentació de Mill segons la qual és legítim el salt del desitjat al desitjable” si tothom desitja la felicitat, aquesta és allò desitjable.