Com els filòsofs moderns racionalistes, que es van plantejar la possibilitat d’un coneixement amb garanties, els filòsofs moderns empiristes, així l’il·lustrat escocès David HUME (1711/1776) i, anteriorment, l’anglès John LOCKE (1632/1704), també volen fonamentar i legitimar el coneixement. L’empirisme és caracteritza per defensar que, en el procés de coneixement, la raó no és omnipotent i que està limitada per l’experiència.

Però Hume porta molt enllà el seu empirisme. En el procés de pretendre enfortir els dos instruments de coneixement constata no només que la raó no és omnipotent, sinó també pren consciència dels límits de la pròpia l’experiència. Així, raó i experiència es declaren impotents a l’hora de justificar la filosofia i la ciència: les produccions d’aquestes facultats estan mancades de garantia.