L’escocès David HUME (1711/1776), seguint el camí epistemològic iniciat per John LOCKE, només vol acceptar com a coneixement aquelles idees darrera de les quals hi ha impressions. Quina  impressió hi ha al darrera de la idea de substància i de les tres substàncies cartesianes? Només tenim impressions de les qualitats sensibles dels cossos (forma, grandària, pes,...; color, olor, gust,...), no del suport d’aquestes qualitats, que és el que anomenem substància. La substància o suport d’una entitat no és més que una col·lecció d’idees associades, unides mitjançant la imaginació.

El jo pensant, ànima, subjecte, ment o identitat personal era vist pels racionalistes com el nucli inalterable de la pròpia personalitat. Però el radical Hume no troba cap impressió a la idea d’ànima o del meu jo, només troba un feix o col·lecció de percepcions, no un homenet dins meu com a suport d’aquestes percepcions.