Versió Beta           filopolis.cat
4. Popper: només apropament a la veritat o versemblança
4. Popper: només apropament a la veritat o versemblança
La ciència cerca la veritat objectiva fent conjectures i eliminant els possibles errors. Ara bé, l'error és inseparable del coneixement humà; mai no podrem saber si una teoria és veritat (si es correspon amb els fets), sí que podrem saber si una teoria està més a prop de la veritat que no una altra. Així, Karl Raimund POPPER (Viena, 1902- Londres, 1994) pot parlar de progrés científic, d'un progrés en la versemblança quan, justament, una teoria explica més i millor que una altra, quan té més contingut empíric, quan participa d’un grau major de conseqüències no falsades.

Però aquesta concepció de la ciència no implica cap mena de relativisme. "El relativisme –diu– és un dels molts delictes que cometen els intel·lectuals. És una traïció de la raó i de la humanitat". Les teories són xarxes, xarxes nostres que llancem per atrapar allò que anomenem “el món”; però sempre s'escapa quelcom. Com més fina sigui la seva malla, més poder explicatiu i més versemblança tindrà.
a. Què va dir?

«Intento de demostrar que mentre mai no podem tenir prou bons arguments en les ciències empíriques per a pretendre que hem assolit realment la veritat, podem tenir arguments ferms i enraonadament bons per a pretendre que la veritat.» CO


b. Per què ho va dir?

Versemblança equival a veritat només subjectiva.
Perquè mai podrem demostrar si una teoria es correspon amb els fets.
La versemblança s’identifica o implica una mena de relativisme.
Perquè es dóna un progrés científic o aproximació indefinida a la veritat.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera