La ciència cerca la veritat objectiva fent conjectures i eliminant els possibles errors. Ara bé, l'error és inseparable del coneixement humà; mai no podrem saber si una teoria és veritat (si es correspon amb els fets), sí que podrem saber si una teoria està més a prop de la veritat que no una altra. Així, Karl Raimund POPPER (Viena, 1902- Londres, 1994) pot parlar de progrés científic, d'un progrés en la versemblança quan, justament, una teoria explica més i millor que una altra, quan té més contingut empíric, quan participa d’un grau major de conseqüències no falsades.

Però aquesta concepció de la ciència no implica cap mena de relativisme. "El relativisme –diu– és un dels molts delictes que cometen els intel·lectuals. És una traïció de la raó i de la humanitat". Les teories són xarxes, xarxes nostres que llancem per atrapar allò que anomenem “el món”; però sempre s'escapa quelcom. Com més fina sigui la seva malla, més poder explicatiu i més versemblança tindrà.