Friedrich NIETZSCHE (1844-1900) fonamenta la ideal del superhome en la mort de Déu. La mort de Déu, és a dir, la mort d’ideals, principis o valors erigits per sobre nostre, inaugura un temps nou amb dues alternatives: la del darrer home i la del superhome. Veu en el seu propi temps el regne del darrer home, on imperen valors ben morts. El  darrer home és l’home empobrit, mancat d’objectius pels quals valgui la pena lluitar, mancat de força per superar-se i precipitant-se al nihilisme. Aquest és l’home de la vida moderna: de tornada de tot i que cerca només la comoditat i el seu plaer diari.

El superhome constituirà el pol oposat al darrer home: el nou déu  terrenal, el sentit de la terra, l’ésser “capaç d’infantar una estrella”. En el seu camí, el superhome s’oposarà a tota difamació del món, a tot menyspreu pel cos, a tot ascetisme. Donarà un nou sentit al món creant nous valors i sense cap suport fora d’ell mateix: serà el gran creador de valors fonamentats en la vida.