Versió Beta           filopolis.cat
4. Hume, el problema de la identitat personal
4. Hume, el problema de la identitat personal
L’escocès David HUME (1711/1776), seguint el camí epistemològic iniciat per John LOCKE, només vol acceptar com a coneixement aquelles idees darrera de les quals hi ha impressions. Quina  impressió hi ha al darrera de la idea de substància i de les tres substàncies cartesianes? Només tenim impressions de les qualitats sensibles dels cossos (forma, grandària, pes,...; color, olor, gust,...), no del suport d’aquestes qualitats, que és el que anomenem substància. La substància o suport d’una entitat no és més que una col·lecció d’idees associades, unides mitjançant la imaginació.

El jo pensant, ànima, subjecte, ment o identitat personal era vist pels racionalistes com el nucli inalterable de la pròpia personalitat. Però el radical Hume no troba cap impressió a la idea d’ànima o del meu jo, només troba un feix o col·lecció de percepcions, no un homenet dins meu com a suport d’aquestes percepcions.
a. Què va dir?

«La ment és , on diverses percepcions fan successivament llur aparició: hi van i vénen, llisquen i es mesclen en una varietat infinita de postures i situacions.» TNH


b. Per què ho va dir?

La ment és una substància en la qual s’inhereixen o hi estan unides les percepcions.
El conjunt d’escenes de teatre que és el meu jo està mancat d’un suport que les enllaci.
Sota el conjunt de percepcions canviants hi roman un jo estable i idèntic.
Diverses percepcions, com escenes teatrals, fan emergir el meu jo pensant substancial.

Girona, gener 2016   Comentaris, suggeriments, crítiques,...   Llorenç Vallmajó Riera